S’ha descobert allò que probablement causa l’addicció, i no és el que et penses

Aquest és el títol d’un article publicat al Huffingtonpost del 31 de gener de 2015. A banda de ser un reclam publicitari pel seu llibre, l’autor, Johann Hari, aporta algunes dades i reflexions interessants sobre el problema de les addiccions en les societats actuals.

Quin paper té l’aïllament social en la gènesi de les addiccions?

On convindria posar l’accent: en lluitar contra l’addicció o en promoure entorns que afavoreixin la connexió emocional i interpersonal?

La hiperconnectivitat que faciliten les noves tecnologies és equivalent al tipus de connexió humana que ens permet familiaritzar-se amb els sentiments i estats d’ànim propis? O bé comencem a estar més familiaritzats amb els objectes, les màquines i els enginys, que amb les persones?

Quin preu paguem pel fet de viure en una societat en què el factor humà està tan devaluat?

Per l’autor de l’article, l’augment de les addiccions és un símptoma d’una malaltia més profunda de la forma de vida que portem: dirigeix constantment la nostra mirada vers el proper objecte brillant que, suposadament, hauríem de comprar, en comptes de dirigir la mirada cap els sers humans que ens envolten.

Accés a l’article complet